L'Aflorament del paper de les dones a la cartografia i la geologia : aportacions des de la Cartoteca de Catalunya = El afloramiento del papel de las mujeres en la cartografía y la geología : aportaciones desde la Cartoteca de Cataluña / Noelia Ramos Espinosa
Ramos Espinosa, Noelia


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 44 (juny 2020), [11] p. (Experiències i anàlisis) 
Resums en català, castellà i anglès. També versió completa de l'article en castellà.

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l'objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d'homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d'exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere.

Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista / Raquel Muñoz Carrilero, Maria Oriola Tarragó
Muñoz Carrilero, Raquel


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 44 (juny 2020), [15] p. (Experiències i anàlisis) 
Resums en català, castellà i anglès. També versió completa de l'article en castellà.

Aquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l'edifici, treballem des d'una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l'apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona.

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d'Escornalbou : les marques de propietat de la col·lecció d'Eduard Toda = Procedencias de los impresos de la biblioteca del Castillo Monasterio de Escornalbou : las marcas de propiedad de la colección de Eduard Toda / Pedro Rueda, Dolors Saumell Calaf
Rueda Ramírez, Pedro


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 47 (desembre 2021), [24] p.
Resums en català, castellà i anglès. També versió completa de l'article en castellà.

Aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard. Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d'Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van. quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l'any 1983, la casa va passar a. ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van. ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic. de l'edifici. Aquí se n'analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor. en un futur nou disseny museogràfic de la casa.

Els Vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius : anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19 = Vídeos en las redes sociales y blogs corporativos: análisis de los perfiles de las bibliotecas públicas catalanas durante el primer mes de confinamiento de la COVID-19 / Juan-José Boté-Vericad, María-José Sola-Martínez
Boté Vericad, Juan José


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 45 (desembre 2020), [25] p.
Resums en català, castellà i anglès. També versió completa de l'article en castellà.

El propòsit principal d'aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d'abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s'han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós (...).

Disseny i creació de bases de dades bibliogràfiques amb CDS/ISIS l'experiència de SABA-DOC / Ernest Abadal, Maribel Cuadrado, Jesús Gascón, [et al]



En: BiD : Textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, Núm. 3 (desembre 1999)

Es descriu el procés de disseny i creació de bases de dades bibliogràfiques amb el programa CDS/ISIS. Es tracta de la base de dades SABA-DOC, principal producte del projecte Centres de Documentació i Biblioteques de Sabadell en Xarxa (CDSX, ). La base de dades conté referències bibliogràfiques dels fons documentals de diverses entitats de Sabadell i els registres referits a Sabadell provinents de la base de dades del Servei d'Història Local de Catalunya, de la UAB. Es comenten aspectes de l'estructura de la base de dades, del seu manteniment i de la interfície de consulta des del web. S¿hi inclou també una primera avaluació dels resultats obtinguts fins ara. (BID).

Fons especials i recursos bibliogràfics digitals a les biblioteques públiques de Catalunya / Jordi Llobet Domènech, Núria Ventura, Eva Matamoros
Llobet i Domènech, Jordi


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i Documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [8] p. (Recursos) 
Resums en català i anglès.

Objectius: el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, s'ha proposat inventariar, descriure i difondre els recursos bibliogràfics disponibles a Internet elaborats des de les biblioteques públiques i que tenen un interès general per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Metodologia: un equip de treball format per tècnics del Servei i de la Gerència han cercat, identificat i valorat la totalitat dels recursos disponibles en el conjunt dels serveis bibliotecaris (biblioteques i serveis de suport). Resultats: es detalla el procediment seguit per fer l'inventari i es descriuen els recursos creats per biblioteques públiques (16) i els creats pels serveis bibliotecaris de suport nacional i regional (7), disponibles a final del 2012. El treball es tanca amb unes observacions finals sobre l'interès de compartir recursos, i sobre com aquests recursos poden atorgar una singularitat específica a les biblioteques.

Passión por un fondo especializado en la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver : el coleccionismo / Ma. Neus Montserrat Vintró, Estrella Gómez Enríquez
Montserrat Vintró, Ma. Neus


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [8] p. (Experiencies y análisis) 
Resums en castellà i anglès. Hi ha també una versió en català.

L'objectiu de les reflexions i línies de treball que es presenten en aquest article és analitzar quines iniciatives, des del punt de vista del desenvolupament i la gestió de la col·lecció, s'han de prendre per seguir sent una font d'informació i coneixement clau per a la comunitat; se centren concretament en les polítiques del fons especialitzat -col·leccionisme- de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona. Es descriuen el motiu del treball en la línia temàtica del col·leccionisme, la classificació pròpia, la visibilitat de l'especialització de la biblioteca mitjançant les TIC, l'organització d'activitats de dinamització, la redacció de documents formals de polítiques de compra i gestió del fons i la creació de recursos propis, entre d'altres.

Passió per un fons especialitzat a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver : el col·leccionisme / Ma. Neus Montserrat Vintró, Estrella Gómez Enríquez
Montserrat Vintró, Ma. Neus


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [8] p. (Experiències i anàlisis) 
Resums en català i anglès. Hi ha també una versió en castellà.

L'objectiu de les reflexions i línies de treball que es presenten en aquest article és analitzar quines iniciatives, des del punt de vista del desenvolupament i la gestió de la col·lecció, s'han de prendre per seguir sent una font d'informació i coneixement clau per a la comunitat; se centren concretament en les polítiques del fons especialitzat -col·leccionisme- de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona. Es descriuen el motiu del treball en la línia temàtica del col·leccionisme, la classificació pròpia, la visibilitat de l'especialització de la biblioteca mitjançant les TIC, l'organització d'activitats de dinamització, la redacció de documents formals de polítiques de compra i gestió del fons i la creació de recursos propis, entre d'altres.

La política de col·lecció a la Xarxa de Biblioteques de l'Hospitalet de Llobregat / Pedro A. Bravo Jiménez
Bravo Jiménez, Pedro A.


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [7] p. (Experiències i anàlisis) 
Resums en català i anglès.

Les xarxes urbanes de biblioteques públiques necessiten disposar de polítiques de col·lecció pròpies que marquin els objectius per ajustar-se a les necessitats de la població a la qual donen servei. El text presenta la política de col·lecció de les biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat iniciada el 2003 i que ha permès crear un fons de ciutat en el qual vuit biblioteques constitueixen un únic catàleg col·lectiu.

Documents de política de desenvolupament de la col·lecció en la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona / Marta Cano Vers, Montse Cantí Marrugat
Cano Vers, Marta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [7] p. (Experiències i anàlisis) 
Resums en català i anglès.

La Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona ha dut a terme un conjunt d'accions amb l'objectiu d'afavorir la creació de polítiques municipals de col·lecció a totes les poblacions que disposen de servei de lectura pública. Aquestes accions han estat bàsicament tres: actualització de la política de col·lecció pròpia de la GSB, elaboració d'unes pautes per redactar les polítiques municipals de desenvolupament de la col·lecció i programació d'una activitat formativa de 12 hores per a totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM). En aquest article es descriuen les pautes elaborades per redactar el document de política de desenvolupament de les col·leccions de les biblioteques de l'XBM i es posa en relleu la importància que té per a una biblioteca pública disposar d'aquest tipus de document. Les pautes, que de manera genèrica poden ser útils per a qualsevol biblioteca pública, s'han elaborat a partir dels criteris establerts en la mateixa política de desenvolupament de la col·lecció de la Gerència. Per redactar-les s'han tingut en compte recomanacions, estàndards i normatives tant nacionals com internacionals.

Las bibliotecas populares de Barcelona como espacios de socialización durante el segundo franquismo, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Artículos) 
Resums en castellà i anglès. Hi ha també una versió en català.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975 / Assumpció Estivill Rius
Estivill i Rius, Assumpta


En: BID : textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Barcelona, núm. 30 (juny 2013), [21] p. (Articles) 
Resums en català i anglès. Hi ha també una versió en castellà.

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat "segon franquisme", i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil.